Algunes
consideracions sobre Beethoven.
Que se’n tingui constància escrita, el primer director d’orquestra a
fer-se la pregunta del per què ens agrada Beethoven, va ser Leonard Bernstein. -És un text inclòs a "An der Musik", titulat Why Beethoven i, un vídeo que es pot trobar al You Tube on Bernstein parla sobre la Música de Beethoven-.
Val a dir que la música simfònica de Beethoven no és complicada per a
l’oïdor poc avesat a la música en general. Ens fascina la seva senzillesa de
com exposa els temes i sense sobrecarregar-los, fa que les seves melodies arribin
a tothom.
Malgrat Beethoven ja faci més de dos segles que no
estigui entre nosaltres, la seva Música perdura, és immortal i commovedora (...).
Se’ns diu que la música és un llenguatge universal però amb Beethoven se’ns fa
realitat. Bernstein,
dixit.
Alhora, va escriure un text, potser massa llarg, que ens ve a dir que
Beethoven:
Té el do inexplicable de saber quina nota ha de
seguir necessàriament a una altra. Beethoven va posseir aquest talent amb tanta
plenitud que eclipsa a tots els altres. Quan s’ho proposava, en la Marxa Fúnebre de l’Heroica,
aconseguia coses que semblaven estar escrites al cel. No és que no li costés, bé sabem amb quins
turments va haver de pagar. Però el premi és incommensurable. A un li sembla
com si aquesta Música li estigués reservada per la Providència un lloc
especial en l’Univers. Beethoven va trencar totes les regles i va crear obres
amb molta conseqüència. Quan es té la sensació de que de cada nota en segueix
una altra és en aquest moment i en aquest context, l’única encertada, s’està
escoltant Beethoven. Melodia, fuga, ritme....són coses que va deixar desarmats
a Txaikovski, Hindemith i Ravel. Beethoven està en possessió dels veritables
valors, dels dons celestials, del poder de fer-nos sentir que per fi hi ha
quelcom en el món que està bé, que quadra i que obeeix sense errors a una llei
pròpia, la que podem confiar cegament i mai ens traeix!
Pel que fa a Paavo Järvi, deixeble de Bernstein, ens diu que la Música de Beethoven que és
una música propera en el temps, que dóna un missatge clar, ple de colors i
d’intensitat.
Cal dir que la Música
escrita entre els períodes del Classicisme i Post-Romanticisme és una música
que s’entén, cosa que no té la mateixa fortuna que la resta d’ismes
musicals apareguts durant el Segle XX i XXI. Poden agradar més o menys però no
tenen el carisma de Beethoven. És música puntual i no és gens propera a la
gent.
No podem negar el valor de certa música antiga i sobretot la certa
qualitat, per exemple, la música de Bach, música que per si mateixa, serà clau
perquè compositors futurs s’hi emmirallin. Sense Bach potser, la Música posterior no hauria
tingut la bellesa del qual ens meravellem.
Potser Beethoven està al centre de l’Univers musical i ens agrada
perquè va ser una figura digna del seu temps, representant dels ideals de llibertat
i de desobediència que tots portem a dins, etc.
Primer el vídeo de Bernstein parlant de la Música de Beethoven:
I després, l'altre video de Paavo Järvi, deixeble de Bernstein i enamorat de Beethoven parlant justament, de Beethoven. És una entrevista del 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada