És el que em suggereix la introducció de la 4ª Simfonia de Beethoven i precisament, la versió del nostre estimat Paavo Järvi, la treu molt millor que no pas la deu seu Mestre, Leonard Bernstein.
Com totes les introduccions han de ser lentes -Bernstein, la precipita massa-, fer-s'ho durar, crear intriga: A veure com evolucionarà? Quina nota vindrà, després?, doncs la que Beethoven tenia pensada.
Diuen els entesos, els musicòlegs que la 4ª Simfonia té passatges dedicats al fagot, sobretot al quart moviment, d'extremada dificultat. Però, el clarinet tampoc no se n'escapa.
Veure dirigir Järvi és un valor afegit. A més, tenint en compte que reprodueix, a la seva manera, molt personal i menys còmica, una versió d'aquesta simfonia dirigida per Bernstein. Bernstein era més visual i accentuat donant les indicacions. Järvi és més simple. (Tot i que fa cares...i amb les mans, tai chi...).
https://www.youtube.com/watch?v=RMzLZsoPDU4
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada