No vull parlar de Robert Schumann però el concert per a piano i orquestra em ve a tomb dir-ne quelcom.
Estem davant d'un Concert per a solista. Per a piano.
Un Concert on hi intervé, com tothom ja sap, el cos orquestral que dialoga amb el solista.
Fins aquí tot està entès.
En que no ens quadra per enlloc és el diàleg de pocs instruments, més típic d'una peça cambrística, que no pas per un Concert en què la importància rau en la gran orquestra. I en aquest cas, Paavo Järvi ho broda. Sap fer lluir en els moments claus els instruments escollits. Piano, òbviament, acompanyat d'algun clarinet, oboè, flautes, un violoncel i / o un violí. Tot per separat, mai tot junt. Res pretenciós. Una obra de Cambra dintre d'un concert...Força curiós.
Schumann no és un gran orquestrador sinó més aviat fluixet comparat amb Beethoven però tot i així, Järvi el sap fer interessant.
https://www.youtube.com/watch?v=3jbHbDena_U
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada