Un cognom familiar pels qui tenim una discoteca de Música Clàssica més
o menys ufanosa, a casa.
El primer que vaig fer va ser mirar a Internet. Evidentment, fill del
també director Neeme Järvi. Del Pare Järvi, tenim dues obres dirigides: la Segona Simfonia de Johannes
Brahms i Simfonia Alpina de Richard Strauss, amb quatre lieds interpretats per
una magnífica Felicity Lott, també del mateix compositor.
Després d’empassar-me vida i miracles que no exposaré perquè són
irrellevants per la qualitat artística que té, diré que allò més important que
vaig percebre va ser la manera d’interpretar Beethoven, contretament la Tercera Simfonia “Heroica”, amb
Mi bemoll, Op. 55, la primera en escoltar.
De caràcter historicista. Trompetes naturals i contrabaixos amb cordes
de tripa.
Com a tot Historicista o amb la pretensió de ser-ho, el tempo
també és molt més ràpid del normal a diferència per exemple de Harnoncourt que
pel què he vist, relaxava bastant les seves interpretacions. Haig de suposar
que d’aquest historicista nat, en manlleva les trompetes naturals i les cordes de tripa dels contrabaixos, típiques de
l’Orquestra de Cambra d’Europa.
Un aspecte totalment musical que em va sobtar són els sforzatos:
un accent amb èmfasi particular, com qui t’espanta, molt característic, curiós
i molt marcat.
I el que em va deixar estorada va ser l’aspecte totalment innovador i
que serà el seu leiv motiv en gairebé TOTA la seva Música, és la
diferenciació en dos plans separats del vent i la corda.
En la direcció més Conservadora/Romàntica, la corda –és a dir violins,
violes, violoncels i contrabaixos- era molt carregada, mentre que el vent
–clarinets, fagots, oboès, trompetes, etc.- estava més dissipada, gairebé no se
sentia. Amb ell, ho notes tot, com si fossin dos plans sobreposats, com un
teixit.
Dec suposar que això mateix ha estat estudiat de Beethoven ja que la Fantasia Coral ho trobem amb
l’aparició de tots els instruments. Tots per ordre i per separat.
L’altre aspecte que puc constatar per haver-me’l repassat una i una
altra vegada és la manera que té de dirigir: molt expressiu en la manera de
dirigir-se als músics –la seva entrada- cosa totalment nova ja que la vella
escola de direcció orquestral, com la del seu pare, no es practica ja que
només usen la batuta per portar el compàs i poca cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada