Triomf a la Sala Pleyel
el primer dels 2 concerts del Jove Jean
Frederic Neuburger amb l’orquestra de París. Si el concert de Ravel per la mà
esquerra del jove pianista intriga, l’orquestra dirigida per Paavo Järvi,
impressiona encara més.
Després d’accedir a la direcció musical de l’Orquestra de París al
2010, el director Paavo Järvi infon i treballa obres del repertori nòrdic entre
els seus dits. Així doncs, és amb una peça nacionalista del jove Sibèlius,
Suite Karelia Op. 11, obre el concert. Mestre dels plans sonors, cordes d’una
escalfor sorprenent i clares com el cristall, l’Orquestra de París impressiona.
Fins aquest punt un no es pregunta si els músics no són prou bons per un núvia tan bella com la Suite Karelia que ràpidament
es va enfonsa en kitsch.
Res com el concert per la mà esquerra de Ravel. Amb aquell esclat
Paavo Järvi va fer sonar els timbres de
l’orquestra! El jove pianista Jean-Frédéric Neuburger (qui
tocarà endemà el Segon concert de Liszt) sembla paralitzada i afavoreix una lectura articulada i muscular, marcat per
algunes imprecisions. I en la intimitat del recital, el jove pianista francès,
ens ofereix una estranya i sobretot meravellosa peça de Debussy (un estudi) on
la seva teranyina i joc en fan una delícia.
La segona part del concert confirma la forma enlluernadora de la
formació parisenca, amb la Simfonia n°3 per a orgue Camille Saint-Saëns. No
sabem què admirar més: l’impuls injectat i agombolador lirisme del primer
moviment, amb un orgue excel·lent
Thierry Escaich integrat al so de la seva orquestra, la vida
incomparable del segon moviment o la fantasia aportada en el final que en una altre batuta
podria ser formidable. Més que mai, l’Orquestra de París s’ha consolidat com
una formació d’elit amb Paavo Järvi. (16
octubre).
Això és la crítica que en fan els francesos que tenen les orelles al cul, on només veuen cordes i més cordes. Els dobles plans sonors és una CARACTERÍSTICA fonamental de Paavo Järvi en gairebé tota la seva direcció orquestral. I encara no se n'havien adonat?
Només veuen bombolles de plaer sonor; són molt efímers perquè quan Järvi passi de moda, ja ni se'n recordaran dels cels musicals que tocaven amb les mans...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada