Després de viatjar per tota Europa amb les seves orquestres durant la resta del mes d'Agost, li va arribar la PROMS de Londres amb la seva diva preferida Janine Jansen al violí.
Allà un violinista que va ser en el seu moment un crack i suposo que ho continua essent, li va fer una crítica molt encertada.
Aquest violinista que per cert no ho sembla, la va clavar completament allà on fa més mal a tota la trepa de directors creguts que omplen les revistes de crítica.
Els directors estan massa sobrevalorats.
Amb Paavo Järvi -i suposo que amb el seu germà petit, també- aquesta definició li ve com anell al dit.
Cregut, pretensiós, egocèntric, narcisista, prepotent -fent relectures i reinterpretacions d'obres prou conegudes que els simples mortals que NOMÉS els agrada la música i no hi entenen, ho troben genial- però que si segueixes la patitura amb ull crític li aixeques la crosta de geni....Els directors que els agrada la grandiositat, l'espectacle a manera americana del terme, aquests segur, sí estan sobrevalorats perquè la mateixa crítica els infla....
Nigel Keenedy és l'estrella.
http://www.theguardian.com/music/2013/aug/30/nigel-kennedy-interview-conductors-overrated
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada