Potser les ganes de passar-ne via, va triar la versió de la Tercera simfonia de
Bruckner la batejada amb el nom de Wagner, més curta de minutatge com
alguna de les que volten per la xarxa dels directors més conservadors ja morts
com per exemple, Solti. Com he sabut fa poc, Bruckner era dels compositors que
feia més d’una versió. Aquesta que va triar Järvi em va decebre una mica. Jo
esperava trobar-hi totes les òperes de Wagner i només el filtre de
Tristany i Isolda, el cor de les
filadores del Vaixell Fantasma i alguna pinzellada de Tanhäuser. Podríem
dir, que la seva versió era la menys “Wagneriana” de Bruckner.
Aquesta simfonia sí que va saber treure-li tot el suc orquestral, tal
com sap fer. El vent tan ben posat a la partitura de Bruckner va sonar
equilibrat i els micròfons van rendir a la potència exigida.
un bon concert,gràcies
ResponElimina