Mahler sempre tan ocupadíssim durant l'any lectiu, s'omplia de feina a l'estiu, component o intentant-ho. Mentre componia aquesta simfonia, la 7a. en tenia una altra entre mans. La sisena -que Järvi encara no ha dirigit mai anomenada Tràgica-.
La crítica diu que no delimita prou be el primer i segon moviment. I com sempre, la crítica d'aleshores s'equivoca ja que tant Bernstein com Järvi sí que marquen el final amb un tutti prou contundent. Ambdós, curiosament fan durar la simfonia un temps bastant semblant. Järvi 1: 20 minuts més o menys i Bernstein, té una matemàtica tirant a llarga, complint els seus 1:21:19.
A primer cop de vista, les notes són desagradables, el que en aquells temps de modernitat en dirien "agosarades"; per a mi semblen estranyes tonalment.
Aquesta simfonia és anomenada "Música Nocturna" ja que en alguns del seus moviments alterna amb aquest títol Nachtmusik. Segons explica el mateix compositor, "La Ronda de nit" de Rembrandt li va ser font d'inspiració. Tant Brahms com Stranvisnky deien que la Música era producte del treball i esforç diari, la inspiració no hi pintava res. En literatura, també. "M'ha sortit un poema fruit d'una música", això no és vàlid.
És la simfonia més caòtica que he escoltat de Mahler sobretot quan sonen tots els instruments alhora però amb la rigorosa puntualització inexpressiva i solemne de Järvi, fa que sigui una equació matemàtica, apte per a iniciats.
https://www.youtube.com/watch?v=b0TsG3rIOU8&list=WLEB32BF4BC701C5B8
https://www.youtube.com/watch?v=b0TsG3rIOU8&list=WLEB32BF4BC701C5B8
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada