En cap versió actual, Mahler no n’estaria gens satisfet perquè no
interpreten els seus desitjos. En la segona simfonia, després d’haver
interpretat el primer moviment “Rituals Fúnebres”, ell demanava 5 minuts
de pausa abans d’interpretar el segon. Haitink s’ho passa pel folre; Järvi dóna
un temps prudencial als músics perquè canviïn de pàgina, es posin bé el vestit
o s’eixuguin la suor, etc.
La
Segona Simfonia “Resurrecció”, com la resta de la seva obra orquestral, és
programàtica i agafa trossets d’altres músiques que ell ha escotat prèviament. És
com una mena de trencaclosques. Ell no volia que fos dit, però normalment als
programes s’inclou “la història”. La
simfonia s’estructura fent-se unes reflexions a cada moviment. 1: Hi ha vida
després de la Mort?;
2. En record dels temps feliços i de la vida que s’ha apagat; 3. Pèrdua
completa de la Fe;
4. Una orquestració d’un lied Urlicht procedent del Wunderhorn que ja com
sabem els va utilitzar per Tità, la seva primera simfonia; 5. El retorn
a la Fe: Jo sóc Déu
i a ell retorno. Una mena de reconeixement d’una segona Vida després de la Mort.
El 5è moviment el va treure d’una musicalització d’una Oda del poeta
alemany F. G. Klopstog amb motiu dels funerals de Hans von Büllov, director
orquestral de gran prestigi en la música culta i un contrari atroç del
Wagnerisme o de tot allò que portés la seva empremta –com l’obra mateixa de
Mahler- ja que la seva dona, alhora filla de Liszt, el va deixar amb banyes ben
llargues per anar-se’n amb Wagner, creador de l’estil musical.
Musicalment parlant Järvi, fa esclatar l'orquestra. Fa ressorgir tots els temes que recorden altres peces seves. El vent hi juga un paper important, els clarinets. I la corda només inicia els tema que la perscussió i el metall en fa un esclata i desenvolupa. Hi ha els fortes i els pianos equilibrats. és una obra que s'ha d'escoltar amb el volum alt sinó els matisos passen de llarg, com l'alegria interpretativa del compositor. No cal titular el final com a "Resurrecció", el primer moviment és prou magestuós com per ressorgir-te l'ànima. Un llarg desenvolupament per acabar un tutti i reiniciar novament en forma de coda llarga. Per molt que s'esforci Mahler en fer semblar un funeral, no ho sembla. No està gens reeixit. La solemnitat de tota la textura orquestral fa pensar en coses molt més apassassionades. En la segona secció, més tranquil però per moments inflat pel tumulte del vent ens recorda un funeral, però molt vagament. les cordes poc marcades, més melodioses.
L'expressivitat del segon moviment, sense esperar els 5 minuts que demanava Mahler, és jovial i tranquil, de forma que recorda el primer moviment però amb ressons de ball, amb un vent contundent. Els pizzicatos recorden els valsos de la família Strauss. la suavitat és la norma i no hi ha gaires daltabaixos.
El tercer moviment sembla molt juganer pels clarinets però trencat per la potència del metall i endolcit per la corda i oboè. Järvi fa sortir tota la força acumulada dels instruments però amb els seus matisos gestuals tan típics.
En aquest quart moviment, Järvi hi posa tal com demana Mahler una contralt però hi ha un incompliment: la veu que com el compositor indica
“ha de fer una veu com de nen, nítida i celestial” i, això res de res. Té
una veu massa grossa... L'oboè i el clarinets donen personalitat al moviment juntament amb amb alguns tocs de la corda, encara recorda música popular.
El darrer moviment sembla cíclic però la manera d'aparèixer tots els temes són molt solemnes i ben marcats amb pauses de les timbales en el seu punt just. Tots els temes van evolucionant cap un tutti de trombons i flautins que està ben contrastada on tots els intruments tenen el seu paper destacat, característica omnipresent de Paavo Järvi.
El cor inicia amb veus que semblen eixir de la penombra, veus d'homes soles o amb poc acompanyament primer amb les solistes femenines acompanyades per per l'orquestra. dolçament. Un cor ple de decrescendos i crescendos per donar l'entrada femenina i a la massa orquestral magestuosa.
Aquest vídeo de Paavo Järvi ha estat eliminat per You Tube. Ho sento....
Aquest vídeo de Paavo Järvi ha estat eliminat per You Tube. Ho sento....
Cal especificar que el seu primer moviment se sol interpretar com un moviment individual. Järvi en té una gravació de la discogràfica "Virgins Classics" del 2008 amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada