Avui 1 de març de 2013, el Magazine de la Ràdio de Frankfurt, ha publicat una entrevista de Paavo Järvi.
Hi
ha notícies de la seva joventut que ens deixarà ben parats, com per
exemple que va començar tocant la bateria en un grup de rock al seu País
natal i que tenien molt d'èxit. que es va interessar per la música
Heavy Metall però que el més important era la MÚSICA ben estudiada i
entesa...Viure plenament la música és força anormal per la resta de
mortals. A Catalunya, també...
Jo
no em vull posar medalles però escoltava música des que tenia 1 any:
24-06-1974, "una fuga de Bach per a l'estudi de piano del meu germà. O
les invencions de Bach al 1976, 78 i 79". Però a mi no em portaven a la
assaigs ni a l'Òpera, ni m'agrada la música moderna...Però la resta de
gustos...totalment d'acord.
*Paavo
Järvi amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt des de 2006,
compta amb un dels directors internacionals de més èxit, com a director
musical i director principal. Totes les orquestres més importants es
barallen pel guanyador del Grammy, qui va néixer el 1962 a Tallin,
Estònia, i el 1980 es va traslladar a Estats Units. Després d'estudiar
en el famós Institut de Música Curtis a Filadèlfia i haver estat a la
Filharmònica de Los Angeles i a l' Institut de Leonard Bernstein,
després ha passat per Estocolm, Birmingham, Cincinnati, i Bremen, on es
troba des del 2004 com a director artístic i ha fet distingir dels
millors èxits Deutsche Kammerphilharmonie. A més a més, després de
passar-se dos anys amb els americans, és també director principal de
l'Orquestra de París, i per a la temporada 2015/16 ja s'han compromès
com a director principal de l'Orquestra Simfònica NHK de Tòquio.
L'afirmació de la més alta claredat i perfecció en el seu treball
distingir així com el seu instint infal · lible per a la sensualitat del
so.
Es
va criar en una família molt musical. El seu pare és un famós director,
en Neeme i els seus dos germans també són músics. Quin és el seu primer
record de la música?
El
meu pare va ser la meva primera connexió amb la Música. Des que tinc
memòria, sempre estava envoltat de Música. Quan tenia 4 o 5 anys
l'acompanyava sovint als assajos i a l'Òpera. Fins i tot a casa
escoltava música simfònica. Així que això va ser el principi del meu
món. A mesura que vaig anar creixent, em va sorprendre que el món dels
meus amics que venien de famílies on la música no s'interpreta, la
valoració de la música era diferent. Llavors em vaig adonar que era una
cosa inusual. Ell i la Música.
A
principis de la dècada de 1980, vas tocar la bateria en un grup de
cambra de rock ("In Spe"), que es va convertir en una de les formacions
més populars d'Estònia. Com va succeir?
Vaig començar amb el piano i la percussió. Quan era adolescent, vaig començar amb uns amics "només per diversió", aquesta banda tocava una mena de heavy metall, i vam ser els primers d'actuar a les festes. Però jo volia ser un músic de rock. En aquell moment em vaig adonar que la música és la música.
No hi ha cap necessitat de la separació, la música clàssica de la
música pop. Com si només hi hagués dos tipus de música: bona i dolenta.
Si la música està molt ben feta, és bona, tant si es tracta de música
clàssica com folk o un espectacle de Broadway.
Ets
molt actiu dirigint les orquestres de París i Frankfurt: Quins talents
especials necessites per dur a terme aquestes formacions tan diverses?
Podria
explicar el que fa un bon director, exactament, llavors no hi hauria
més bons directors. En definitiva, és un misteri. Hi ha músics que es
reuneixen tots els requisits teòrics, però no tenen èxit. Altres no
semblen tenir aquestes necessitats, però són molt reeixits. (El cognom fa molt, també, encara que no es digui).
Tu
has treballat amb Leonard Bernstein. Els Directoors d'avui són menys
glamurosos. Una nova generació ha començat. Com ha canviat la professió?
El
temps és la clau. Els músics de l'època i el temps abans d'Amber
sempre temien el director. D'altra banda, tant a la dècada de 1950 i el
glamour dècada de 1960, només hi havia culte a la celebritat, que per
fi, avui ja no existeix. Els Directors que hi havien en aquell moment,
eren força dictatorials i el marge d'actuació i de prendre decisions
era molt estret. Me n'alegro que aquells dies hagin passat. Avui en dia
una relació col · legial és molt important. Els músics de l'orquestra ja no
tenen por de mi.
Bernstein va dir: "En els nostres cors, tots som uns romàntics." Tu hi estàs d'acord?
Una
declaració meravellosa. Ésser Romàntic té a veure amb l'amor, la
solitud i el dolor. Totes aquestes emocions són humanes i estan en el
context adequat del perfil de romàntic -i en aquest sentit, és
qualsevol música romàntica, perquè la música parla sobre les emocions.
Proveu amb la primera Simfonia de Bruckner, que va escriure quan era
jove, profundament arrelada a la tradició religiosa. En aquesta simfonia, el millor moment és el temps Lent, el qual sembla molt contemporani. Sí, i també romàntic!
Durant
set anys has dirigit amb èxit la l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de
Frankfurt. Què t'ha fet inclinar la balança al seu moment per acomiadar-te de la
metròpoli del Main?
Vaig
trobar una certa entesa musical. Una cosa molt especial. I sabia que
era un lloc adequat per a mi. L'Orquestra Simfònica de la Ràdio de
Frankfurt és per a mi un dels millors exemples de la tradició musical
alemanya, amb una molt bona i expressiva sonoritat que es relaciona amb
el repertori alemany. Al final va deixar d'haver-hi moments memorables
com va ser una gira per Corea. La relació entre els músics i el
Departament.... Ara que ja tinc totes les Simfonies
de Bruckner gravades -que es realitzaven en el Festival de Música
de Rheingau- ha arribat l'hora d'acomiadar-nos.
Com veus el futur de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt?
Una
orquestra sempre està desenvolupant-se. Alguns països es desenvolupen
lentament, com un vaixell que navega per un oceà immens. Per una
orquestra, de vegades un desenvolupament triga dècades, i es necessita
una gran quantitat de bons directors, especialment en el nostre temps.
Anteriorment, els directors hi estaven, de vegades 20 anys en un sol
lloc. Avui en dia, la vida s'ha tornat més ràpida. És important comptar
amb un director que ha seguit la passió per fer que l'orquestra encara
sigui millor, i no tan sols vol mantenir l'statu quo.
El
públic estima. El públic de Frankfurt és meravellós, li agrada la
música i, està ben informat. Quan sents massa estossecs -que es mesuren
en decibels- del públic, la cosa deixa de funcionar. Les Simfonies de
Bruckner garanteixen que hi hagin passadissos buits. I aquesta en pot
ser la causa per acomiadar-se'n.
Què fas amb el teu temps lliure?
No tinc temps lliure.
Quines qualitats valores més d'una persona?
Capacitat
de compromís amb l'objectiu de compartir un bon camí comú. També
significa saber quan s'ha de donar alguna cosa i quan saber
perdre-la. Suposo que també generositat. En el sentit de quan tu dónes,
dónes una mica més del que et demanen. Quan dius una cosa bonica, ho has
de dir de manera que la gent t'entengui. No m'agrada la gent que vol
demostrar com ésser intel·ligent, humiliant-he.
(*Amb la col·laboració del traductor google i molta imaginació)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada