En una entrevista que li feien a principis de març a Paavo Järvi al Frankfuter presse, amb motiu de la notícia a la qual deixaria de ser-ne el Director per a la propera temporada, parlava que cada orquestra era un tot un món diferent.
Ressaltava
que les orquestres tenien les seves tradicions musicals i cada una
interpretava els compositors d’una manera molt especial, gairebé ètnica.
A Frankfurt mai interpretaran un Fauré –i això ho dic jo, a París, un
bon Wagner;-. I que Nova York no podran interpretar un Shostakovich
com a Sant Petersburg. Ressaltava que a Frankfurt els vents eren molt
potents i a l’Orquestra de París ho eren les cordes....
Doncs
hauran millorat molt amb 300 anys!!! Charles de Brosses, un viatger de
l’època de Vivaldi destacava la precisió en la interpretació que feien
les noies dels hospicis de Venècia. Interpretaven les obres que componia
Vivaldi i on feia de professor de música. Deia: “L’hospici que més
sovintejo és el de la Pietà,
on ofereixen les millors interpretacions. També ho és per la perfecció
de les simfonies. Quina interpretació més perfecta! Només aquí es pot
escoltar el primer cop d’arc (le premier coup d’archet –el primer acord d’una peça que ataquen les cordes totes a la vegada- del que falsament es vanagloria l’Òpera de París).
Cada llengua és una finestra per veure/entendre el món, havia
dit un professor d’alemany –Bernd Springer- al conjunt d’alumnes. Per a Paavo Järvi i relacionat amb el món de la
música. Deia “Així com una paraula sona diferent depenent de la llengua que la gent parla...”. I és cert. No és el mateix parlar en un anglès correcte i neutre que en una llengua melòdica com l'Estonià. En certa manena també és un tipus de música i d'art. La llengua i la música són part de l'Art.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada