Europeïtzar als francesos.

Jacobins radicals. Xovinistes purs. Sempre, ells sols!

A la Universitat, els professors d’art medieval primer –Catedràtics, que no és poc- i, els d’art contemporani després,  ens deien que la historiografia francesa s’ho manegava perquè l’Art o els moviments artístics cabdals, començaven sempre a França. El Gòtic –l’estil 1200 ja el podem considerar “Gòtic” i no comença pas a França sinó a la Corona Catalana- o l’Impressionisme –amb Marià Fortuny o Sorolla-.

Hi ha força documentació per pensar que França no és el melic del Món artístic. Ni quan regnava la Monarquia absoluta, tampoc era el centre del món conegut.

Pel que fa a la Música, no destaquen per tenir gaires compositors il·lustres. Al Barroc, tret dels músics de la cort, poca cosa més. Al Romanticisme, neden una mica més en l’abundància, però no és per llençar coets. Sempre han estat especialistes en autodestacar-se en tot. En Fèlix Ibáñez Fanés, ens deia que l’art dels francesos –i en això hi afegeixo la música- és com el xampany, moltes bombolles i de gust insípid.

Actualment, l’Orquestra de París, suposo que hereva d’aquella que el primer cop d’arc tan dolent, ha de programar a l’inici dels seus concerts, obres de compositors francesos i alguna aberració com la de traduir obres Europees com el Peer Gynt al francès. Després, el director de torn, pot prendre’s la llibertat de posar-hi alguna cosa del seu gust.

Per fi algú s’ha pres la molèstia d’europeïtzar-los. Paavo Järvi.

Bartok, Beethoven, Brahms, Chopin, Dvorak, Grieg, Haydn, Lutoslawski, Mahler, Mozart, Nielsen, Prokofiev, Rachmaninoff, Sibelius, Shostakovich, Schubert, Schumann, Strauss, Stravinsky, Szymanowski, molts compositors són nòrdics i contemporanis, que pels que tinguin l’orella massa sensible, podrien tenir problemes òtics, per massa notes sobrevingudes de cop. Ja una web sobre música clàssica li’n destaca aquesta predilecció cap aquest món desconegut fins no fa gaire per la massa que baixa de l’hort francesa i que omple la Salle Pleyel, disposada a aplaudir-ho tot, sobretot, entre moviments d’un concert.

Esbossos nòrdics

Danses noruegues d’Edvard Grieg Op. 35 (1881) i Simfonia Núm. 4 Op. 29 de Carl Nielsen “la Inextingible” (1916).

Un concert ben curiós realitzat el 19 d’abril, fa prop d’una setmana a l’Alte Oper de Frankfurt, sota el mestratge de Paavo Järvi amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Frankfurt.

Va ser un concert amb dues cares ben diferents. Grieg, el nacionalista noruec per excel·lència, anomenat el Chopin del Nord, amb fortes semblances formals amb la Música europea continental però amb una tradició molt pròpia. El mateix Grieg havia dit de la seva música “Els grans compositors com Bach i Beethoven han construït esglésies i temples en les regions més excelses. Jo com Ibsen, en els seus darrers drames, vaig voler aixecar casetes per al poble, en les que pugui sentir-se còmode en la seva llar i ésser feliç”. Fins i tot el crític musical americà Lawrence Gilman autor de varis llibres sobre la Història de Música Simfònica, havia dit: “Grieg posseeix una individualitat indiscutible i poderosa. Això és la seva condició distintiva. El seu accent és inconfusible; el seu discurs pot convèncer-nos o no, però la veu és sempre la veu de Grieg...Grieg és doblement admirable perquè no es vesteix amb gales de ningú ni utilitza paraules d’altri”.

Poden dir el què vulguin, però per posar un exemple el concert per a piano i orquestra en La menor Op. 16 de Grieg, el seu primer moviment està inspirat amb el de Schumann, amb la proesa musical que cada vegada que escolto Schumann, aquest em recorda Grieg i no al revés. Grieg va tenir contacte amb compositors europeus com Liszt i sobretot per haver anat a estudiar violí a Leipzig, Alemanya.

En el cas de Nielsen va ser tot el contrari. No es va moure de Dinamarca. Només va tenir alguna influència i contacte amb Gade i, a poc a poc va començar a desmarcar-se de la forma sonata clàssica en les seves simfonies.

Nielsen té 6 simfonies i la més coneguda és sorprenentment, és la quarta.

Paavo Järvi ja té un enregistrament previ de les danses noruegues amb l’Orquestra Simfònica Nacional d’Estònia. Si hem de ser rigorosos amb la interpretació, diria que els aires nòrdics estan en el seu lloc: Grieg queda plasmat d’una manera més original, més plàcid; en canvi, la sonoritat alemanya de Frankfurt li donà un matís massa potent, on el vent dels instruments de metall, omplien exageradament tots els tuttis orquestrals.

Com ell mateix va dir en una entrevista que li van fer, el que podem destacar de l’orquestra de Frankfurt és la potència del vent i amb aquesta potència exacerbada, poden interpretar còmodament autors com Carl Nielsen en què no gasten esforços per donar una total plenitud: exemples: 3 oboès; 3 clarinets en Si Bemoll; 3 fagots incloent-hi un contrafagot; 4 trompes en Fa; 3 trompetes en Do; 3 trombons i 1 Tuba..., a part de donar molta importància a la zona de greus dels instruments de corda i als tocs de percussió. Al quart moviment, fins i tot, hi ha un duet entre timbals, situats a cada extrem i, que alhora interactuen amb tota l’orquestra donant un toc colpidor i atrevit.

És una simfonia que no es distingeix cap pausa entre moviment i moviment, va tot seguida: Inextingible. Potser sense voler-ho va “copiar” la simbologia que Wagner volia conferir a la seva Òpera Tristany i Isolda de la “melodia infinita” que no va saber-li trobar. Amb Nielsen sí dóna aquesta impressió. Sempre té coses a dir. És molt efectista i el contrast de les diferents sonoritats li donen un aire dramàtic que és sens dubte, la característica principal.

Com a iniciada amb aquest tipus de música tan trencadora pel meu gust, ens hem de refiar amb la confiança gairebé cega que hem dipositat amb el director. No puc discutir ni criticar-lo si ho ha fet bé o no. Simplement dir Chapeau!  Simplement perquè és un tipus de música que li agrada i se sent còmode dirigint-la, que no li ve de nou com a mi d’escoltar-la. 

Jutgeu vosaltres mateixos.

Per ordre: Grieg, 1er enllaç; Nielsen, 2on enllaç.

 https://www.youtube.com/watch?v=Geh_JOVR8ak

 https://www.youtube.com/watch?v=yXDe1hj4HBo