Emotiva...

Cada simfonia de Beethoven té un carisma, una estimació, una emoció i la Setena, n'és una d'elles.

Hi guardo molts records en aquests 4 moviments.

Té una característica que la fa semblant a d'altres, com la 5ª i la 8ª encara per fer. El Ritme. l'ostinato del segon temps: una negra, dues corxeres i dues negres, fins a l'infinit. També es diu que és un dels moviments que quan es interpretar per primera vegada, va tenir més èxit. Jo no m'hi oposaré pas. Hi estic d'acord per molts motius.

I un d'aquests, és que en Paavo Järvi supera el Mestre. Té relació amb la juxtaposició de famílies d'instruments orquestrals.

En gairebé la majoria de versions d'aquesta simfonia, a part de la rapidesa o lentitud amb què es pugui interpretar, li manca expressivitat. La corda arrasa i el vent sembla que no existeixi. És tota seguida, com una roda, sense respirar. Bé, cal dir que amb la versió Järvi li passa quelcom semblant, una mena d'ofec...potser era el que volia expressar Beethoven? Tots els moviments van seguits, no hi ha pauses entre temes o frases musicals. En aquest cas és l'única crítica que se li pot fer a Järvi.

Bé, anem aquell motiu que la versió Järvi la fa tan especial. La juxtaposició en el segon moviment de la corda i el vent: una mena de teixit en què cada família té vida diferenciada -pròpia-. Es pot dir que és la culminació del leiv motive del modus operandi de la direcció Paavo Järvi. Separació de dos plans entre vent i corda. Comencen cada un pel seu costat, fluixet, al seu aire fins al clímax on tots es troben en una mena de culminació d'èxtasi musical. És per tant, La Simfonia on es pot veure millor el joc entre Vent -calrinets, fagots, trompes, flautes, etc.- i Corda... El ritme també és important però vist això, quedaria relegat en un segon terme, tot i la importància definitòria d'aquesta magnífica simfonia. 

Ho podeu comprovar...

https://www.youtube.com/watch?v=bYlYLc1-ya0

"Sobre Beethoven"

Algunes consideracions sobre Beethoven.

Que se’n tingui constància escrita, el primer director d’orquestra a fer-se la pregunta del per què ens agrada Beethoven, va ser Leonard Bernstein. -És un text inclòs a "An der Musik", titulat Why Beethoven i, un vídeo que es pot trobar al You Tube on Bernstein parla sobre la Música de Beethoven-.

Val a dir que la música simfònica de Beethoven no és complicada per a l’oïdor poc avesat a la música en general. Ens fascina la seva senzillesa de com exposa els temes i sense sobrecarregar-los, fa que les seves melodies arribin a tothom.

Malgrat Beethoven ja faci més de dos segles que no estigui entre nosaltres, la seva Música perdura, és immortal i commovedora (...). Se’ns diu que la música és un llenguatge universal però amb Beethoven se’ns fa realitat. Bernstein, dixit.

Alhora, va escriure un text, potser massa llarg, que ens ve a dir que Beethoven:

Té el do inexplicable de saber quina nota ha de seguir necessàriament a una altra. Beethoven va posseir aquest talent amb tanta plenitud que eclipsa a tots els altres. Quan s’ho proposava, en la Marxa Fúnebre de l’Heroica, aconseguia coses que semblaven estar escrites al cel.  No és que no li costés, bé sabem amb quins turments va haver de pagar. Però el premi és incommensurable. A un li sembla com si aquesta Música li estigués reservada per la Providència un lloc especial en l’Univers. Beethoven va trencar totes les regles i va crear obres amb molta conseqüència. Quan es té la sensació de que de cada nota en segueix una altra és en aquest moment i en aquest context, l’única encertada, s’està escoltant Beethoven. Melodia, fuga, ritme....són coses que va deixar desarmats a Txaikovski, Hindemith i Ravel. Beethoven està en possessió dels veritables valors, dels dons celestials, del poder de fer-nos sentir que per fi hi ha quelcom en el món que està bé, que quadra i que obeeix sense errors a una llei pròpia, la que podem confiar cegament i mai ens traeix!

Pel que fa a Paavo Järvi, deixeble de Bernstein, ens diu que la Música de Beethoven que és una música propera en el temps, que dóna un missatge clar, ple de colors i d’intensitat.

Cal dir que la Música escrita entre els períodes del Classicisme i Post-Romanticisme és una música que s’entén, cosa que no té la mateixa fortuna que la resta d’ismes musicals apareguts durant el Segle XX i XXI. Poden agradar més o menys però no tenen el carisma de Beethoven. És música puntual i no és gens propera a la gent.

No podem negar el valor de certa música antiga i sobretot la certa qualitat, per exemple, la música de Bach, música que per si mateixa, serà clau perquè compositors futurs s’hi emmirallin. Sense Bach potser, la Música posterior no hauria tingut la bellesa del qual ens meravellem.

Potser Beethoven està al centre de l’Univers musical i ens agrada perquè va ser una figura digna del seu temps, representant dels ideals de llibertat i de desobediència que tots portem a dins, etc. 

Primer el vídeo de Bernstein parlant de la Música de Beethoven:

 https://www.youtube.com/watch?v=U14iJzdPtWI

I després, l'altre video de Paavo Järvi, deixeble de Bernstein i enamorat de Beethoven parlant justament, de Beethoven. És una entrevista del 2007.

https://www.youtube.com/watch?v=Um1vUFTQdrI