Massa sobrevalorat

Després de viatjar per tota Europa amb les seves orquestres durant la resta del mes d'Agost, li va arribar la PROMS de Londres amb la seva diva preferida Janine Jansen al violí.
Allà un violinista que va ser en el seu moment un crack i suposo que ho continua essent, li va fer una crítica molt encertada.
Aquest violinista que per cert no ho sembla, la va clavar completament allà on fa més mal a tota la trepa de directors creguts que omplen les revistes de crítica.
Els directors estan massa sobrevalorats.
Amb Paavo Järvi -i suposo que amb el seu germà petit, també- aquesta definició li ve com anell al dit.
Cregut, pretensiós, egocèntric, narcisista, prepotent -fent relectures i reinterpretacions d'obres prou conegudes que els simples mortals que NOMÉS els agrada la música i no hi entenen, ho troben genial- però que si segueixes la patitura amb ull crític li aixeques la crosta de geni....Els directors que els agrada la grandiositat, l'espectacle a manera americana del terme,  aquests segur, sí estan sobrevalorats perquè la mateixa crítica els infla....
Nigel Keenedy és l'estrella.
http://www.theguardian.com/music/2013/aug/30/nigel-kennedy-interview-conductors-overrated

"De tan senzill, no t'agradarà..."

Ara tot seguit ens ve la quarta simfonia de Mahler, incompleta. No és incompleta perquè Mahler la va deixar així, sinó perquè aquesta ens ve d'origen: La Ràdio de Frankfurt només ens deixa els moviments finals. 3er i 4art., i per cert molt mal gravats i el so és deplorable.

La crítica de l'època ens diu que és molt senzilla i així sembla que sigui. El Tercer moviment és tot corda fins al final que sembla que hi hagi un tutti de vent que ens vulgui transportar a una Catarsi però, per culpa d'aquesta versió no es pot acabar de percebre bé. Igual li passa en el quart moviment -i darrer- perquè en aquesta només n'hi ha els 4 clàssics de tota la vida. El quart moviment hi ha d'haver una cançó del Wunderhorn. El mateix mahler canviava a  la seva manera els versos que no li agradaven o bé no li lligaven amb la música.

Tal com ha de ser i és en l'obra de Mahler, ens ho especifica tot perquè qualsevol director en el futur no en faci un desgavell, que ja prou ho va ser quan es va estrenar malgrat fos ell qui la dirigís.

Sort en tenim d'en Paavo Järvi! encara que no ho estigui indicat s'ho manega de tal manera que sembla que ell mateix l'hagués escrita. Però com sabem no és així. Mahler no deixava res a mig fer. Per tant, no en dubto gens de la seva maduresa musical a l'hora d'interpretar Mahler però l'extrema senzillesa d'aquesta simfonia, que pot ser que a molts no els agradi, gairebé fa que no es noti el seu treball, com sabem, sempre minuciós.

https://www.youtube.com/watch?v=XdERQSvRxp4

https://www.youtube.com/watch?v=Vr96Fnw1Npw